Hartza eta Muxarra lagun handiak dira, eta beti dabiltza elkarrekin jolasean. Zoragarria da altxorrak aurkitzea, edo eszena izarrak balira bezala abestea eta dantzan egitea. Baina halako arratsalde batean Hartzak Muxarrari esan dio Ahatea gonbidatu duela berekin jolastera. Ezin liteke! Muxarrari ez zaio Ahatea gustatzen. Ez Ahatea, ez Hartzarekin esklusiban daukan adiskidetasuna hondatu dezakeen beste edozein animaliarik ere. Hori dela eta, deliberatuta dago Ahatea berekin jolas egitera joatea eragozteko. Eta behar den guztia egingo du horretarako!
Zer katramila ez ote dute eragingo
haren ideia txoroek? Azken batean, baliteke adiskide asko edukitzea hain txarra ez izatea; bai, ordea, uste zuena baino askoz dibertigarriagoa...
Rocio Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i ha treballat com a dissenyadora, pintora i professora. En l’actualitat, passa la major part del temps il·lustrant llibres i pintant murals de nens. Com a mare de tres, està contínuament fascinada pels universos únics i extraordinaris que aquests creen, així com per la seva enorme voluntat i generositat per a compartir-los amb la resta.
Es va iniciar com a il·lustradora en el món editorial amb Cara de pardal, el seu primer àlbum en solitari. A més, és l'autora de l'èxit internacional, traduït a més de 20 llengües i amb més de 300.000 lectors a tot el món, De quin color és un petó? També ha publicat els llibres La muntanya de llibres més alta del món, Germans!, T'avorreixes, Minimoni?, Els fantasmes no truquen a la porta –juntament amb l'escriptora Eulàlia Canal–, Max i els superherois –amb Oriol Malet– i Avis, piranyes i altres històries, entre d’altres.
Descobreix l'univers de Rocio Bonilla des d'aquí.
Eulàlia Canal (Granollers, 1963) es psicóloga y autora de libros infantiles que destacan por su ternura, la riqueza de su lenguaje y un toque poético.
